Una persona admira la vista de l'abadia de Sant Martí del Canigó, encimbellada en el seu penya-segat al cor de les muntanyes verdes i frondoses.
©

Abadia de Sant Martí del Canigó, Amandine

|

ADT66

Descobrint el benestar Entre l'espiritualitat i la natura

Combinant el patrimoni romànic amb la relaxació termal, gaudeix d’una jornada rejovenidora als Pirineus Orientals. L’Abadia de Sant Martí del Canigó, encimbada a les altures de la muntanya sagrada dels catalans, i els banys termals de Vernet-les-Bains, un refugi de pau situat al peu del Canigó, us obren les portes per a una escapada atemporal. Dos indrets excepcionals, dues atmosferes, un sol objectiu: carregar les piles.

Amandine

Us presento l'Amandine, àlies 'Bré'. És de la generació de Club Dorothée, Malakofs i Super Mario. Per què 'Bré'? Com ho puc dir: 'am(brée)', com el vi moscatell, 'équili(brée)', cham(brer), cam(brée)—tants mots que li van com un guant, especialment l'últim, perquè, així com Aristide Maillol tenia la seva musa, aquí, als Pirineus Orientals, tenim la nostra Amandine. És una autèntica catalana: generosa, autèntica i 100% natural. La «Bré» és l'Indiana Jones de l'era moderna.

La pujada a l'Abadia Entre l'esforç i la meravella

El paradís: alguns en somien, però jo l’he vist! El dijous 28 de juliol, vaig decidir anar a carregar les piles sota les estrelles. L’Abadia de Sant Martí del Canigó no es revela a primera vista. Et manté en suspens i, sobretot, t’ho has de guanyar… Així que aquí em teniu de camí cap a Casteil; el cel és d’un blau increïble, i l’aire és fresc i pur. Un cop aparcat, em vaig dirigir cap a aquest lloc extraordinari d’«actitud zen». I deixeu-me que us digui que en aquests temps difícils, necessito tornar a l’essencial, a la pau i la tranquil·litat, «recargar les piles!». Però no comptava amb la petita pujada que m’esperava…

Amb la motxilla posada i els peus en unes sabates incòmodes (és llavors quan em mato a mi mateix per ser una víctima de la moda), començo a caminar per aquesta carretera estreta de asfalt. Jo, que normalment sóc alegre i ple de vida, començo a pal·lideix després de 20 minuts de caminar. Perquè, com ja sabeu, a part dels noms dels nostres atletes catalans, no sé res d’esports… Però tinc una arma secreta: en Brice, la meva parella. Ell serà el meu marcador de ritme per al dia. De fet, aquest capità d’equip de rugbi podrà entrenar-me i animar-me com cal! O almenys això pensava, perquè després de 20 minuts, ell està en el mateix estat que jo: en silenci!

Una obra mestra de l'art romànic al cor del Canigó

Aquí som, finalment! Tota la meva fatiga s’esvaeix; em sento com una nena de nou davant d’aquesta majestuosa campaneta, un testimoni de la primera arquitectura romànica de la regió. Françoise de Sagazan, la nostra guia, és aquí, esperant-me. Amb una veu molt suau i calmada, comença a explicar la història d’aquest lloc tan estimat pels catalans! Però… necessito aclarir-me el cap; em sento aclaparada per les imatges, la meva mirada capturada per tanta bellesa. Primer de tot, la vista! Alguns la descriuen com un paisatge xinès o vietnamita… Llavors, com si fos en un quadre, assimilo les diferents capes: el jardí mediterrani amb les seves plantes aromàtiques i la seva esplèndida hortènsia; les capitàcies amb les seves talles sorprenents, algunes de les quals recorden als monjos la necessitat de la seva lluita contra el mal!

Aquesta abadia benedictina va ser fundada a principis del segle XI per Guifré II, que no era altre que el besnet de Guifré ‘El Pelut’, considerat el fundador de Catalunya. Els hiverns durs i l’aïllament insuportable van portar a l’abandonament de l’abadia a la dècada de 1780. El 1988, el bisbe de Perpinyà la va confiar a la Comunitat de les Beatituds. Avui dia, a Sant Martí del Canigó hi viuen 14 persones: 5 germans, 5 germanes i 4 laics.

Françoise de Sagazan

Sóc afortunat: és realment atractiu viure a l’altra punta del món.

El cap Una vista impressionant

Ja gairebé és mitja matí, però no puc marxar sense pujar al cap de terra. Em quedo sense paraules… Però tinc una cançó: endevina quina:«Una mica més a prop de les estrelles, al jardí de llum i plata» –Gold.

La pausa de benestar Els banys termals de Vernet-les-Bains

Aquí torno a anar cap a Vernet-les-Bains. El meu dia ha estat tot sobre el benestar, ja fos espiritual o físic. Cap als banys termals de Vernet-les-Bains per a un caprici especial a l’àrea d’spa. Hammam, sauna, jacuzzi, piscina. Sense cap mena d’hésitació, em poso el banyador i em dirigeixo cap a aquest refugi de pau i relaxació! Oblido tot i em deixo anar.

Reflexions sobre el meu dia

Els Pirineus Orientals mai no deixen de sorprendre’m. Podria ser aquest el paradís? Aquest dia, ple de passejades, contemplació i relaxació, m’ha permès redescobrir allò que realment importa. Recarregat d’energia positiva, em sento preparat per a un altre dia de turisme, però sobretot, de descobriments. Tinc ganes de tornar a sortir a la recerca de nous descobriments… però aquesta vegada, amb unes sabates millors!

Informació pràctica Per arribar a l'abadia

Accés només a peu
No és possible arribar a l’abadia amb cotxe; l’accés requereix una caminada des d’un aparcament situat a l’inici del camí. Els aparcaments més habituals es troben als pobles de sota (Vernet-les-Bains, Prades o Casteil, segons la vostra ruta).
Preparació essencial
Porteu calçat de senderisme robust, bastons de senderisme si cal, i roba adequada per a les condicions meteorològiques canviants a l’altitud. Porteu aigua, aperitius i protecció solar. Consulteu la previsió meteorològica del dia.
Horaris i nombre de visitants
No hi ha taquilla a l’abadia; està oberta als visitants en tot moment, tot i que el millor moment per visitar-la és al matí per gaudir de la pau i la llum.
Respecte pel lloc
L’abadia és un lloc patrimonial a la muntanya. Si us plau, respecteu el lloc, seguiu els camins senyalitzats i emporteu-vos les escombraries.

Planifiqueu la vostra estada

Plan interactif : 1 lieux répertoriés.

  • Lieu sans nom
T'ha agradat aquesta experiència? L'has provat i t'agradaria compartir-la amb els teus amics?

Més experiències per gaudir als Pirineus Orientals