La multitud, formada per fidels i espectadors (o ambdós), comença a reunir-se pels carrers del centre de Perpinyà i darrere les barreres. L’ambient és solemne però elèctric, com l’expectació abans de l’inici d’un esdeveniment esportiu. Decideixo anar a veure el crucifix devocional instal·lat davant de la catedral de Sant Joan Baptista, ara massa fràgil per ser portat a l’esquena d’un home. M’hi acosto i m’adono, estupefacte, que és un cadàver (no, no somio). Un misteri, un misteri, perquè els Crist a la creu coneguts fins ara eren vius —gairebé diria que triomfants. Qui és, doncs, aquest artista que va gosar desafiar una llei no escrita i presentar un cos amb les costelles prominents, un cos torturat i tan terriblement humà? No va ser fins als anys cinquanta que un antiquari, després d’una inspecció minuciosa, va descobrir que es tractava d’un Crist renani (i no pas castellà) del segle XV.

La processó del Santíssim Misteri a Perpinyà, durant la Setmana Santa, la tarda del Divendres Sant. Parteix de l'església de Sant Jaume.Homes amb caperutxes portant el seu misteri.
|























