El retorn de Jérôme Commandeur a l'escenari és un bàlsam per al meu esperit, per a la meva ànima. Amb els seus acudits tan afilats com les fulles de cutell, busca fer riure França – la França que té arrelada en el seu ésser, la que li corre per les venes. Des dels boscos perfumats de Normandia fins als turons verds del Loira, passant per les platges salades de l'Atlàntic, arrossega el seu públic allà on va. Amb orgull. De manera escandalosa. «Endavant, noi, et trauré les rodes auxiliars de la teva bicicleta petita i et miraré com t'enlaires, com una gavina embriagada pel vent sobre Jersey.»
Víctor Hugo