El ballet dels ballets: així el va descriure Rudolf Nureyev. El *La Bella Durmient* de Txaikovski, coreografiat per Marius Petipa basant-se en els contes de fades de Perrault i els germans Grimm, és un dels ballets clàssics més populars.
Combinant la màgia de la història amb la virtuositat dels papers, avui dia és representat per la majoria de les grans companyies clàssiques.
La princesa Aurora, dotada de totes les virtuts imaginables gràcies a la bondat de les seves fades madrines, és condemnada per la malvada fada Carabosse a un son etern el dia del seu setè aniversari.
La partitura de Txaikovski, amb el seu fervor i la seva grandiositat, proporciona un teló de fons magnífic per a l'esplendor de la coreografia, les peces d'ensemble, les nombroses variacions, els balls de caràcter i els pas de deux fascinants, entre els quals destaca el gran pas de deux final. La Bella Adormida representa el cim del ballet clàssic, amb la dansa que s'estableix com una forma d'art principal.
Cada pas, cada arabesc d'aquest ballet —una oda vibrant que fa bategar el cor més de pressa— desperta l'admiració que portem dins i ens recorda que, de vegades, un sol petó n'és prou per tornar a donar vida al món.