Arecibo evoca un radiotelescopi gegant que escaneja les estrelles amb l'esperança de detectar vida més enllà de l'infinit. A milers de quilòmetres de distància, sol a l'escenari amb un aspecte de primer de la classe que amaga la seva veritable naturalesa, Louis Cattelat detecta els nostres silencis ridículs i els converteix en esclats de rialles.
Enviar un missatge als extraterrestres? Res no podria ser més senzill: unes quantes antenes gegants, un programa científic ambiciós i un toc d'atreviment col·lectiu. Però dir-li al teu perruquer que no t'agrada el tall de cabell... això ja és un repte molt més esgarrifós.
Amb ell, ens reim de les nostres inhibicions, de les nostres pretensions, de les nostres paraules no dites. Ens reim nerviosament, ens reim foscament, ens reim junts.
Amb el seu humor negre i la seva encantadora absurditat, aquest nadiu de Montpeller —ara columnista de Quotidien— abraça el trivial amb material cru, finament elaborat i una interpretació impassible.
Flirtejant de vegades amb la blasfèmia, la seva broma efímera continua perdurant! Aguda, poètica, completament descabellada, elegant i cutre, l'estrella emergent del monòleg ens convida a somiar, amb humor i sensibilitat.
No recomanat per a menors de 14 anys