Una vista dels 'orgues' d'Ille-sur-Têt als Pirineus Orientals, amb formacions rocoses al primer pla i les muntanyes del Canigó al fons al capvespre.
©

Canigó i els orgues d'Ille-sur-Têt

|

© Jc Milhet

Ille-sur-Têt i els seus orgues Una escapada que combina natura i patrimoni

Al peu del Mont Canigou, els Orgues d’Ille-sur-Têt ofereixen un paisatge natural espectacular, modelat per l’erosió al llarg de milers d’anys. Amb passejades per un paisatge rural verge, patrimoni amagat i especialitats locals, endinsa’t en una escapada inoblidable a un dels indrets més impressionants dels Pirineus Orientals.

Brice

Aquest és en Brice, el jugador de rugbi de l'equip. Un autèntic bufó que sempre va de boca en orella. Per a aquest bonvivant, el més important és no saltar-se mai un àpat, perquè «l'estómac ens governa més que la raó». Amb una passió per la natura i la llibertat, us guiarà als quatre cantons del departament per fer excursions locals dels secrets de les quals només ell en té coneixement. Prepara la motxilla i posa't en marxa amb en Brice per prendre una mica l'aire.

Descobrint el Riberal i Ille-sur-Têt

Avui ens dirigim a la regió del Riberal i, més concretament, al poble d’Ille-sur-Têt, que es troba a uns 15 minuts a l’oest de Perpinyà. Per donar-vos una idea de la zona, el Riberal correspon a la vall de la Têt, delimitada al nord pel mirador de la Força Réal i al sud per la regió de les Aspres. Riberal significa ‘regat’ en català – però no us preocupeu, aquell dia no ens vam mullar; al contrari, un cel radiant i un vent moderat de tramuntana ens van acompanyar durant el trajecte. En aquesta jornada a l’aire lliure, m’acompanya l’«equip de somni» —o més aviat, «l’equip de la finor»: la Béa com a fotògrafa i l’Amandine com a guia, ja que viu a Ille-sur-Têt, el punt de partida de la nostra aventura. Avui us porto a descobrir un altre racó del departament dels Pirineus Orientals; serà un passeig pels corredors del temps!

Cullint espàrrecs silvestres una tradició catalana

Comencem la nostra ruta amb la tradicional collita d’espàrrecs, que també podríeu anomenar un joc d’amagatall, ja que cal un ull molt atent! De fet, amb l’arribada del bon temps, aquesta ocasió especial per compartir amb la família o els amics forma part d’un ritual, una tradició estimada per tot autèntic meridional. A la nostra regió, des del febrer fins a mitjans d’abril, és temporada d’espàrrecs. Les condicions meteorològiques dels darrers dies ens han impulsat a explorar aquest meravellós parc de jocs. Una bona tongada de pluja, seguida de sol radiant i temperatures suaus: la combinació perfecta per sortir a buscarespàrrecs (una planta molt comuna al sud de França, a causa de l’envelliment del cultiu). Quan he parlat del bon temps, us puc dir que les temperatures es van situar al voltant dels 25 °C a tota la plana del Rosselló (i ni tan sols soc de Marsella!). Quina joia és viure a la regió catalana!

Tornem als nostres espàrrecs. Normalment, ni una paraula sobre on n’hi ha per collir. És com amb els bolets: quan preguntes, sempre reps les mateixes respostes: «per aquí, per allà, a aquella cantonada…». En resum, mai no ho saps perquè és un secret! Avui us faré un favor. Dirigiu-vosa l’església de Sant Salvador de Casesnoves, a la comuna d’Ille-sur-Têt. A més de passejar per un paisatge verge, això us permetrà descobrir un patrimoni cultural ben amagat. Casesnoves és un antic mas abandonat i un dels primers pobles situats a la riba del Têt. Allà podeu admirar l’església, que ha estat parcialment restaurada, les restes de la torre principal quadrada i les runes d’habitatges cobertes de vegetació. Per collir espàrrecs silvestres, no heu de dubtar a obrir-vos pas per la vegetació, de vegades espessa, però sobretot necessiteu una bona ullada. Després d’una hora i mitja de caminar i buscar, toca fer una pausa per fer balanç de la matinal. I el resultat és molt satisfactori. Porto amb orgull un bon manat d’espàrrecs silvestres, fruit d’una excel·lent feina en equip.

Una pausa saborosa L'omleta d'espàrrecs silvestres

Per ser sincer, ja me les puc imaginar al meu plat, aportant el seu gust a un meravellós ou remenat. De fet, s’acosta l’hora de dinar. L’Amandine, la nostra guia del dia, s’ha ofert a convidar-nos a casa seva per fer un bon àpat junts. Potser ja us heu adonat de quant m’agrada sortir i moure’m, però també dono molta importància al bon menjar.

Així que, sense més dilació, em col·loco davant dels fogons, amb l’ajuda de l’Amandine, per fer la tradicional truita d’espàrrecs. Res de l’altre món: simplement salteu les puntes d’espàrrecs amb unes quantes escalunyes en una paella ben calenta. Mentrestant, bateu els ous, afegiu-los a la paella i deixeu que es coguin. I ja està, ara és l’hora de menjar-s’ho, la meva part preferida.

Els Òrgans d'Ille-sur-Têt un lloc natural únic

Amb els estómacs plens, vam reprendre la marxa cap als Orgues d’Ille-sur-Têtper fer una passejada per un entorn espectacular. El conjunt dels Orgues d’Ille és una visita obligada als Pirineus Orientals. Un lloc patrimonial únic i excepcional, vigilat per la mirada protectora de Sa Majestat el Canigó (la muntanya sagrada dels catalans, que s’eleva fins als 2.784 metres).

Un cop hi arribem, deixem el cotxe a l’aparcament del centre d’informació i agafem un fulletó informatiu que més endavant ens serà útil. Tot a punt, comencem la nostra caminada cap a aquest lloc tan especial. No us preocupeu, aquesta pujada és accessible, ja que seguireu un camí ben mantingut d’uns 800 metres. Pel camí, us trobareu amb postes de fusta numerades, que corresponen a les parades que figuren al fulletó (és aquí quan haureu de treure el famós fulletó explicatiu que vau agafar a recepció). Després d’una caminada de 15 minuts, ja hi som!

El lloc dels Orgues s’obre com un amfiteatre. El lloc és impressionant. Davant d’aquest espectacle, em trobo pensant que no tenim res a envejar als americans i el seu Gran Canó a l’Arizona… La semblança és sorprenent (ho admeto, potser m’estic deixant portar una mica, però, d’altra banda, és que és tan bonic).

Inusual

Les espectaculars “xemeneies de fades” de Les Orgues canvien de forma al llarg dels anys, esculpides per la pluja i el vent. Algunes de les columnes presenten una semblança sorprenent amb figures humanes o castells de sorra gegants. Amb una mica d’imaginació, cada visita es converteix en un joc de trobar les diferències!

De sobte, em sento diminut enmig d’aquesta vasta extensió natural: davant meu s’alcen parets tallades en columnes gegantines de 10 a 12 metres d’alçada. Un paisatge àrid i únic, amb formacions acolorides que l’aigua ha esculpit a partir de l’argila i la sorra erosionades del massís pirinenc. La combinació dels elements —terra, aigua, vent i la calor del sol— ha donat lloc a una simfonia de formes i colors que captiven la imaginació. Tot i que aparentment estàtic, aquest paisatge en realitat està en constant remodelació. Amb cada pluja, les formes velles es desvaneixen i en prenen forma de noves. Aquí, l’erosió és la reina.

Impressionats per aquest paisatge, continuem la nostra caminada i ens prenem un moment per contemplar aquests cims aïllats, coneguts com a ‘xemeneies de fades’ a causa dels seus cims durs i punxeguts que els coronen. Podríem seure aquí hores i hores admirant aquest espectacle magnífic. Abans de marxar del lloc, ens dirigim cap al laberint. Tingueu la seguretat que aquest és l’únic laberint on no us riscareu de perdre-us; la resta, ja us la podeu imaginar…

Una mirada enrere al dia

Aquesta escapada a Ille-sur-Têt va resultar ser un interludi encantador, convivial i espectacular. Des de collir espàrrecs silvestres i compartir una truita amb amics fins a meravellar-se amb els Orgues, cada moment va ser un descobriment. Marxem amb la sensació d’haver viatjat a través del temps i la natura, al cor de la regió catalana. Un dia senzill però ple de riquesa, on el patrimoni, els paisatges i les tradicions locals es barregen per crear un record inoblidable.

Informació pràctica Els òrgans

Ubicació
Situat a 15 minuts a l’oest de Perpinyà, d’accés fàcil per la N116.

Durada de la visita
Cal preveure entre 1 i 1,5 hores per explorar el lloc i gaudir plenament de les vistes.

Accés i aparcament
Aparcament gratuït a prop del centre de visitants. Accés per a vianants a través d’un camí (800 m).

Tingueu en compte
La venda d’entrades finalitza una hora abans del tancament del recinte

Planifiqueu la vostra estada

Plan interactif : 1 lieux répertoriés.

  • Lieu sans nom
T'ha agradat aquesta experiència? L'has provat i t'agradaria compartir-la amb els teus amics?

Més experiències per gaudir als Pirineus Orientals