El dia es fa llum sobre els records; encara és fosc quan m’incorporo al grup de matiners que han vingut a assistir a una lectura de textos al camp de Rivesaltes. Em dic a mi mateix que la nit mai no és tan fosca com just abans de l’alba. De seguida em trobo immers en l’atmosfera i no tinc cap dificultat per imaginar l’arribada dels nous internats, esgotats per la fatiga, rosegats per l’ansietat i la incertesa, despullats de tot, fins i tot de l’esperança, caminant cansadament cap al desconegut.
De moment, seguim en silenci la gent que ha vingut a recollir-nos. Petits fanals col·locats a terra, enmig de la garriga perfumada, guien els nostres passos segurs com a visitants curiosos i aficionats a la història. Captivats per la solemnitat del moment, ens col·loquem en silenci. Les emocions estan a flor de pell per aquesta ocasió excepcional.

Memorial Rivesaltes Gloria Camp
|





















