Recordo els meus passos com a adolescent jove i imprudent en una aventura… Sempre que entrava en aquesta antiga fàbrica de dinamita, establerta per Alfred Nobel el 1870 a la Côte Vermeille de Paulilles, m’encantava descobrir què s’amagava darrere de la vegetació exuberant, la terra ocre, el filferro espinós i les runes. En l’època de les meves exploracions, la fàbrica estava tancada i era inaccessible al públic!
Durant més d’un segle, Paulilles va ser un centre important de producció industrial. Centenars de treballadors s’hi van esforçar i van viure en una autèntica autosuficiència en aquest lloc únic: fàbrica, escola, habitatges, infermeria, metge, horts, etc. En aquest terreny, Paulilles era un veritable poble, un lloc de treball i de feina dura, però també d’intercanvi, ajuda mútua, amor i germanor.



























