Què et sembla si sortim a celebrar l’estiu en la nit més curta de l’any? Et portaré al Castillet, on la gent ja s’aplega com ho fa en ocasions especials. Em dic que aquí a Perpinyà és el dia de Sant Joan; en altres llocs, és el solstici d’estiu, un moment clau de l’any en què el dia és més fort que la nit, quan el moviment i el desig de renovació escombrin el pes del passat. Per fer-ho, hem de fer espai i desfer-nos dels trossos vells que s’enganxen a la nostra pell, com un desig de purificar-nos a través del foc, un foc alegre com la promesa d’un estiu assolellat.
Als Pirineus Orientals, aquesta antiga tradició ha estat reinterpretada per un grup de joves catalans que, als anys cinquanta, somiaven amb la llibertat i la germanor. Tot plegat es va centrar al voltant del Canigó, celebrat per Jacint Verdaguer, un sacerdot català que va pujar la muntanya amb sotana i sabates de pell vernís.

Les fogueres de Sant Joan a Perpinyà: l'arribada de la flama del Canigó
|























