Una figura que sosté una llanterna encesa davant de la foguera de Sant Joan a Perpinyà.
©

Fogueres de Sant Joan

|

ADT66

Les fogueres de Sant Joan a Perpinyà Una tradició catalana ardent

A Perpinyà, la Nit de Sant Joan fa més que simplement marcar el solstici d’estiu: posa foc als carrers, als cors i a les ments. Combinant l’entusiasme popular amb la transmissió de les tradicions catalanes, aquesta nit del 23 de juny transforma la ciutat en un teatre a l’aire lliure, centrat al voltant d’un foc sagrat baixat del Mont Canigou.

Glòria

Aquesta és la Gloria. És una veritable mina de tresors (com la llet condensada) de bones maneres, cultura i anècdotes inusuals. Sap exactament com escampar aquell toc de dolçor a les històries que t'explica amb una passió ardent (Pierre Bellemare més val que vagi amb compte). Et parlarà de les pedres, dels frescos, dels vitralls o d'aquell escriptor que es va perdre enmig de la garriga.

Una vetllada màgica per celebrar l'estiu

Què et sembla si sortim a celebrar l’estiu en la nit més curta de l’any? Et portaré al Castillet, on la gent ja s’aplega com ho fa en ocasions especials. Em dic que aquí a Perpinyà és el dia de Sant Joan; en altres llocs, és el solstici d’estiu, un moment clau de l’any en què el dia és més fort que la nit, quan el moviment i el desig de renovació escombrin el pes del passat. Per fer-ho, hem de fer espai i desfer-nos dels trossos vells que s’enganxen a la nostra pell, com un desig de purificar-nos a través del foc, un foc alegre com la promesa d’un estiu assolellat.

Als Pirineus Orientals, aquesta antiga tradició ha estat reinterpretada per un grup de joves catalans que, als anys cinquanta, somiaven amb la llibertat i la germanor. Tot plegat es va centrar al voltant del Canigó, celebrat per Jacint Verdaguer, un sacerdot català que va pujar la muntanya amb sotana i sabates de pell vernís.

Una tradició profundament arrelada en la història catalana

Amb el Canigou convertit en un símbol d’identitat, la solidaritat i la germanor van sorgir gradualment com els valors definitoris d’aquella nit d’estiu. La idea de les fogueres com a faros de llum en la nit (aleshores Espanya era sota una dictadura) va prendre forma, i es va mantenir encesa una petita flama permanent durant tot l’any al museu Casa Pairal de Le Castillet per reavivar el foc al Canigou.

Cada poble enviava un feix de llenya per alimentar la gran foguera al cim, visible des de les planes del Rosselló i l’Empordà. A partir d’aleshores, tot es va convertir en una ocasió per a trobades, intercanvis i ‘trobada’. El matí del 23 de juny, la flama —un símbol de germanor i un vincle entre els pobles de parla catalana— és rebuda amb grans honors en arribar, portada per portadors que viatgen en diversos mitjans de transport, des de vaixells fins a bicicletes, des d’avions fins a motocicletes. Això recorda un esdeveniment recent: els Jocs Olímpics d’Estiu de 2024!

Tingueu en compte que

La flama de Canigou, reavivada cada any al cim de la muntanya sagrada, es porta a Perpinyà per encendre el calder al Castillet. La tradició dictamina que els joves surtin al camp per recollir herbes seleccionades, encara brillants amb la rosada del matí. Aquestes plantes, a les quals se’ls atribueixen propietats màgiques, s’utilitzen per fer els ramallets de Sant Joan, que després es reparteixen a tothom qui els demana. Aquests ramells de bona sort es guarden a casa fins a l’any següent, quan se substitueixen per uns de nous. Cada element té un significat: el ramell, la coca compartida, les flames creixents, etcètera; tots són gestos que connecten la gent amb la natura, amb la comunitat i amb la memòria col·lectiva.

El festival de Perpinyà: una barreja d'emoció i espectacle

Una atmosfera festiva al centre de la ciutat

L’expectació creix a la ciutat, una onada de calor ho està recorrent tot. Les terrasses dels cafès s’estan omplint i una atmosfera festiva es respira a l’aire a mesura que la tarda avança. Una processó de gaiters ha marcat el to, i nosaltres gaudim de l’expectació. La multitud ja es reuneix per veure arribar la desfilada, mentre que a l’escenari les espardenyes dels ballarins populars picotegen al ritme de la música, els gegants desfilen lentament, un tenor de talent encisa el públic i una cantant de l’altra punta del món interpreta una cançó de Jordi Barre, un habitual de la Festa Major. Els rams de bona sort, formats per una fulla de noguera, flors de Sant Joan, herba de Sant Joan i sedum i lligats amb una cinta amb els colors de la senyera, es reparteixen amb cura, i tothom comparteix la coca de Sant Joan.

L’arribada de la flama i el castell de focs

Quan arriben els portadors de la torxa, com tants missatgers de pau, l’alcalde encén el calder i els escaladors, impulsats pel desig de superar-se, pugen per la façana del Castillet per portar la flama i la bandera (senyera) fins al cim. Als murs de maó vermell, una projecció de mapping rendeix un homenatge oníric i brillantment viu al Mont Canigou. Al llarg de la Basse, els arbres i els molls semblen il·luminar-se, mentre que la cima del Castillet esclata de sobte en flames amb torrents de foc que casquen per la façana. És un espectacle impressionant.

A la cruïlla, una foguera controlada crema mobles vells i objectes dels quals la gent vol desfer-se; les espurnes s’enlairen a l’aire durant la nit més curta de l’estiu, i enviem un pensament sincer a tots aquells que, a la seva manera, han celebrat aquest solstici d’estiu als pobles dels Pirineus Orientals.

Una mirada enrere a la vetllada

Combinant l’emoció col·lectiva amb l’espectacle visual, el festival Feux de la Saint-Jean a Perpinyà deixa una impressió duradora. És una immersió en l’ànima catalana, on la tradició es troba amb la modernitat, l’espectacle amb el sagrat, i on tant els habitants locals com els visitants es reuneixen en una atmosfera de calidesa i unitat. Una celebració poderosa d’identitat, que cal experimentar almenys una vegada.

Informació pràctica

 Fogueres de Sant Joan

Data: 23 de juny de cada any, la vigília de Sant Joan.

Ubicació: centre de Perpinyà, principalment al voltant del Castillet.

Com arribar-hi:
– En tren: estació de Perpinyà, a 10 minuts a peu del Castillet.
– En cotxe: aparcaments al voltant del centre de la ciutat (tingueu en compte que l’accés està restringit al vespre).

Horaris: entreteniment a partir de la tarda, arribada de la torxa i encesa de la foguera cap a les 22 h.

D’interès:
– Els esdeveniments són gratuïts.
– Preveu arribar d’hora per trobar un bon lloc.
– Un ambient familiar, festiu i segur.
– El poble pot arribar a ser sorollós i concorregut: tingueu-ho en compte si veniu amb nens o qualsevol persona sensible al soroll.

Planifiqueu la vostra estada

Plan interactif : 1 lieux répertoriés.

  • Lieu sans nom
T'ha agradat aquesta experiència? L'has provat i t'agradaria compartir-la amb els teus amics?

Més experiències per gaudir als Pirineus Orientals